sábado, 27 de noviembre de 2010

LA UNIVERSITAT DE VIC CELEBRA EL CENTENARI DE L'OBSERVATORI PRATDESABA

Va ser una festa grossa, es tractava d'una fita més entre els més de quaranta "memorials" que s'han celebrat any darrera any, en honor del seu fundador Josep Pratdesaba i Portabella, des que va morir l'any 1967.

Aquest astrònom i meteoròleg va fer una intensa tasca de recerca i també de divulgació en el seu observatori, que va inaugurar l'any 1910 a la Plaça Major de Vic, amb la intenció de fotografiar el cometa Halley que passava molt a la vora de la Terra en la seva periòdica visita cada 76 anys . Observatori que posteriorment (1916), traslladà a casa del seu sogre Marià de Riera i Gironella, que anys abans ja havia desvetllat els secrets del fonògraf en una sessió del "Círcol literari" feta al Temple Romà que va entusiasmar tothom. Va trobar en ell l'ajut necessari per instal·lar el nou observatori al Carrer de l'Escola de Vic, i muntar radios de galena per tal de escoltar els senyals horaris des de la Torre Eiffel de París.

Es va dividir la sessió acadàmica en tres parts , la primera de les quals vaig introduir jo mateixa amb unes pinzellades biogràfiques, tot recitant algunes pòesies de la seva germana Pilar Pratdesaba sobre els planetes editades l'any 1952.També la poesia de Miquel Salarich i Torrents "Sota les voltes", on s'esmenta la botiga de can Cassa, que dóna nom a les voltes de ponent, i " Tot mirant al cel" del mateix autor. Es va fer esment dels homenatges que se li van retre en ser batejat un cràter de la Lluna amb el seu nom, i també en concedir-li la medalla de la ciutat de Vic, o la dedicadció d'un carrer en la mateixa ciutat, i l'homenatge a Puiglagulla en el seu norantè aniversari, amb un opuscle dedicat per les plomes més reconegudes del moment.

El segon blog a càrrec de Joan Baren ,va analitzar el diferents instruments que Pratdesaba utilitzava per fer les seves observacions. Es astrònom i meteoròleg també i ja fa temps col·labora amb el Memorial en aquestes dues vessants que coneix a fons i practica asiduament.

La tercera part molt esperada des que es va anunciar, va anar a càrrec de Pere Panesas, el qual va fer un repàs dels cent anys transcorreguts i les principals característiques dels científics més destacats de cadascuna de les époques, fent émfasi especial com és natural en l'astronomia, disciplina que practica actualment a l'observatori ALMA a Xile, tot comprovant el muntatge i prestacions d'un conjunt de prabòliques (66) que encara s'han d'acabar de muntar.

Els assistents vàren apreciar especialment el fet d'introduir matèries com ara la poesia, anècdotes i altres elements similars per tal" d'humanitzar " el discurs cintífic, questió que sembla que ara està en perill a les universitats d'arreu , en el sentit de voler radicalitzar la rendibilitat del que s'estudia, tot menystenint els estudis d'humanitats. Podeu llegir al respecte l'article publicat al "Frakfurter Allgemeine Zeitung" per Alexander Garcia Düttmann:" La liquidació de la Universitat independent", que trobareu al blog de Ricard Torrents "Atlàntida" http://rtbe.blogspot.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario