lunes, 13 de septiembre de 2010

BLOG BILINGÜE INTERMITENTE

Como ya va siendo habitual en este blog, se alternan las entradas en catalán y en castellano, así mantengo a los amigos que hablan una u otra lengua. Siempre he pensado que saber idiomas distintos es una gran riqueza, ya no solo para que se entienda lo que quiero decir, sino también porque cada lengua tiene unas peculiaridades que la hacen ser un espejo del colectivo que las habla, más allá del significado estricto de las palabras, éstas nos evocan contextos, momentos únicos, emociones, músicas de canciones que cantábamos, o simplemente aquellas que nos recuerdan nuestra infancia cuando las apredimos.
La vitalidad de una lengua se la conceden, no tanto el número de hablantes de la misma, sino sobretodo los poetas que destilan en sus poemas la expresión de lo más profundo de la idiosincracia de un pueblo, de un país. Por eso tanto las canciones como los poemas, son la conciencia de identidad, que a través del tiempo mantienen cada forma de ser y de sentir de los que las hablan.

Después de un verano estupendo aunque un poco remojado, saludo muy cordialmente a todas los seguidores desde este modesto blog y a los que lo leen sin seguirlo.

miércoles, 1 de septiembre de 2010

RAIMON PANIKKAR ENS HA DEIXAT

El dijous 26 d'agost la premsa va fer saber que aquest sacerdot, pensador i filòsof havia mort a Tavertet, lloc on vivia des de fa uns anys, després d'una vida amb diferents residències a la India i als Estats Units.
Era una persona afable, cordial, que des de fa uns vint anys era un referent a Catalunya des de la Fundació "Vivarium", del diàleg intercultural, de l'acolliment de totes les tendències de pensament, i de la reflexió i meditació sobre els temes cabdals que tota persona es planteja al llarg de la seva vida.

Darrerament havia sofert alguns problemes cardíacs, però afortunadament s'en va sortir gràcies a la seva voluntat ferma de no voler marxar d'aquest món, sense haver acabat els últims capítols de la seva "Obra completa". Recomano que llegiu el post que Ricard Torrents escriu al respecte, al seu blog "Atlàntida" del dia 29 d'Agost http://rtbe.blogspot.com ,allà explica fil per randa, tal com va anar aquest episodi de la seva malaltia, entre altres coses ben interessants.

Ha deixat alguns deixebles que tenen cura de l'edició de la seva obra, i que han entès els conceptes principals del seu pensament, mai dogmàtic, sempre dialogant, entenent la vida com un flux continu que ens porta a llocs i situacions sempre noves i canviants. Jordi Pigem, filòsof de la ciència i escriptor, en el seu llibre "BONA CRISI"ed. Kairòs descriu clarament i argumentada, com la crisi actual posa a prova
la solidesa del nostre món occidental.

Ha estat doncs el seu pas per la terra ben fecond, ha propiciat que personalitats d'arreu del món l'escoltessin amb atenció i el reclamessin sovint per consultar o contrastar opinions. Descansi en pau.