INTEL·LIGENCIA EMOCIONAL

Si cliqueu l'adreça adjunta, podreu escoltar una exposició molt ben feta, de com administrar amb saviesa les emocions, i prevenir mals hàbits en aquest sentit.

Es un discurs fàcil d'entendre i ple de bons consells per despertar a una vida plena, i a un desvetllament espiritual valent, sincer, que pot donar una nova dimensió a la nostra existència.

http://www.ted.com/talks/view/id/1042 Brené Brown ( hi ha subtítols en 22 idiomes)

COMENÇA LA SEGONA DÈCADA DEL SEGLE XXI

El cap d'any és una festa molt celebrada arreu, deixem enrera un any vell i n'encetem un de nou en el que tot està per fer i tot és possible encara. Multitud de projectes, d'activitats a desenvolupar, de somnis que potser es facin realitat.... potser ens esperen notícies desagradables, malalties imprevistes d'algun familiar o amic, estem en les mans del destí desconegut que sempre ens sorpren. Potser coneixerem persones que faran canviar la nostra vida per sempre, o decidirem aprendre algun idioma nou com ara el rus o el xinès, qui sap!

Som com unes papallones que volem per ací per allà sempre buscant allò que ens satisfà el cos i l'esperit, intentant trobar aquella escalfor del nucli d'amistats que tenim des de fa temps i que ens ajuda molt en el nostre dia a dia. La nostra maduresa personal, un any més adquirirà experiències diverses que incidiran en la nostra experiència vital sempre oberta a novetats i a relacions diverses.

Espero que aquest any marcat per una crisi econòmica però també de valors i d'una forma de viure força superficial, i m'atreveria a dir que una mica frívola, ens faci canviar d'actitud per tal de no depredar més encara el nostre petit planeta blau, el qual ja està al límit de les seves possibilitats per causa nostra.

A tots desitjo un bon any 2011!

LA UNIVERSITAT DE VIC CELEBRA EL CENTENARI DE L'OBSERVATORI PRATDESABA

Va ser una festa grossa, es tractava d'una fita més entre els més de quaranta "memorials" que s'han celebrat any darrera any, en honor del seu fundador Josep Pratdesaba i Portabella, des que va morir l'any 1967.

Aquest astrònom i meteoròleg va fer una intensa tasca de recerca i també de divulgació en el seu observatori, que va inaugurar l'any 1910 a la Plaça Major de Vic, amb la intenció de fotografiar el cometa Halley que passava molt a la vora de la Terra en la seva periòdica visita cada 76 anys . Observatori que posteriorment (1916), traslladà a casa del seu sogre Marià de Riera i Gironella, que anys abans ja havia desvetllat els secrets del fonògraf en una sessió del "Círcol literari" feta al Temple Romà que va entusiasmar tothom. Va trobar en ell l'ajut necessari per instal·lar el nou observatori al Carrer de l'Escola de Vic, i muntar radios de galena per tal de escoltar els senyals horaris des de la Torre Eiffel de París.

Es va dividir la sessió acadàmica en tres parts , la primera de les quals vaig introduir jo mateixa amb unes pinzellades biogràfiques, tot recitant algunes pòesies de la seva germana Pilar Pratdesaba sobre els planetes editades l'any 1952.També la poesia de Miquel Salarich i Torrents "Sota les voltes", on s'esmenta la botiga de can Cassa, que dóna nom a les voltes de ponent, i " Tot mirant al cel" del mateix autor. Es va fer esment dels homenatges que se li van retre en ser batejat un cràter de la Lluna amb el seu nom, i també en concedir-li la medalla de la ciutat de Vic, o la dedicadció d'un carrer en la mateixa ciutat, i l'homenatge a Puiglagulla en el seu norantè aniversari, amb un opuscle dedicat per les plomes més reconegudes del moment.

El segon blog a càrrec de Joan Baren ,va analitzar el diferents instruments que Pratdesaba utilitzava per fer les seves observacions. Es astrònom i meteoròleg també i ja fa temps col·labora amb el Memorial en aquestes dues vessants que coneix a fons i practica asiduament.

La tercera part molt esperada des que es va anunciar, va anar a càrrec de Pere Panesas, el qual va fer un repàs dels cent anys transcorreguts i les principals característiques dels científics més destacats de cadascuna de les époques, fent émfasi especial com és natural en l'astronomia, disciplina que practica actualment a l'observatori ALMA a Xile, tot comprovant el muntatge i prestacions d'un conjunt de prabòliques (66) que encara s'han d'acabar de muntar.

Els assistents vàren apreciar especialment el fet d'introduir matèries com ara la poesia, anècdotes i altres elements similars per tal" d'humanitzar " el discurs cintífic, questió que sembla que ara està en perill a les universitats d'arreu , en el sentit de voler radicalitzar la rendibilitat del que s'estudia, tot menystenint els estudis d'humanitats. Podeu llegir al respecte l'article publicat al "Frakfurter Allgemeine Zeitung" per Alexander Garcia Düttmann:" La liquidació de la Universitat independent", que trobareu al blog de Ricard Torrents "Atlàntida" http://rtbe.blogspot.com

BLOG BILINGÜE INTERMITENTE

Como ya va siendo habitual en este blog, se alternan las entradas en catalán y en castellano, así mantengo a los amigos que hablan una u otra lengua. Siempre he pensado que saber idiomas distintos es una gran riqueza, ya no solo para que se entienda lo que quiero decir, sino también porque cada lengua tiene unas peculiaridades que la hacen ser un espejo del colectivo que las habla, más allá del significado estricto de las palabras, éstas nos evocan contextos, momentos únicos, emociones, músicas de canciones que cantábamos, o simplemente aquellas que nos recuerdan nuestra infancia cuando las apredimos.
La vitalidad de una lengua se la conceden, no tanto el número de hablantes de la misma, sino sobretodo los poetas que destilan en sus poemas la expresión de lo más profundo de la idiosincracia de un pueblo, de un país. Por eso tanto las canciones como los poemas, son la conciencia de identidad, que a través del tiempo mantienen cada forma de ser y de sentir de los que las hablan.

Después de un verano estupendo aunque un poco remojado, saludo muy cordialmente a todas los seguidores desde este modesto blog y a los que lo leen sin seguirlo.

RAIMON PANIKKAR ENS HA DEIXAT

El dijous 26 d'agost la premsa va fer saber que aquest sacerdot, pensador i filòsof havia mort a Tavertet, lloc on vivia des de fa uns anys, després d'una vida amb diferents residències a la India i als Estats Units.
Era una persona afable, cordial, que des de fa uns vint anys era un referent a Catalunya des de la Fundació "Vivarium", del diàleg intercultural, de l'acolliment de totes les tendències de pensament, i de la reflexió i meditació sobre els temes cabdals que tota persona es planteja al llarg de la seva vida.

Darrerament havia sofert alguns problemes cardíacs, però afortunadament s'en va sortir gràcies a la seva voluntat ferma de no voler marxar d'aquest món, sense haver acabat els últims capítols de la seva "Obra completa". Recomano que llegiu el post que Ricard Torrents escriu al respecte, al seu blog "Atlàntida" del dia 29 d'Agost http://rtbe.blogspot.com ,allà explica fil per randa, tal com va anar aquest episodi de la seva malaltia, entre altres coses ben interessants.

Ha deixat alguns deixebles que tenen cura de l'edició de la seva obra, i que han entès els conceptes principals del seu pensament, mai dogmàtic, sempre dialogant, entenent la vida com un flux continu que ens porta a llocs i situacions sempre noves i canviants. Jordi Pigem, filòsof de la ciència i escriptor, en el seu llibre "BONA CRISI"ed. Kairòs descriu clarament i argumentada, com la crisi actual posa a prova
la solidesa del nostre món occidental.

Ha estat doncs el seu pas per la terra ben fecond, ha propiciat que personalitats d'arreu del món l'escoltessin amb atenció i el reclamessin sovint per consultar o contrastar opinions. Descansi en pau.

CATALUNYA DOLÇA O AMARGA?

La "dolça Catalunya" de Verdaguer, va quedant una mica lluny en el temps i també en el sentiment dels catalans. D'un temps ençà no sabem trobar l'equilibri, la serenor, ni el tarannà que ens caracteritzava. Aquesta terra sempre ha estat zona de pas i d'acollida, pero ara sembla que ja no forma part del nostre capteniment. Potser la massa immigrant ha arribat a un punt crític, que ha arribat a desfigurar els trets propis de la nostra gent.
Reconstruir aquest caràcter afable i tolerant és una tasca prioritària que tots hem de procurar. No serà fàcil, hi ha una classe política molt poc educada, grollera, mentidera, sense dignitat, que ens condiciona i manté el país en una constant baralla estèril que és totalment inútil. Probablement els partits polítics en són els culpables, tant de bó no n'hi hagués cap! només serveixen per distreure els ciutadants amb comteses electorals i discursos buits que no porten enlloc.

Ateses aquestes consideracions només podem refugiar-nos en un passat, o bé somniar un futur, el nostre present és poc afalagador. Per totes bandes ens diuen que el nostre sistema educatiu és dels pitjors d'Europa, que no sabem administrar els diners, que malgastem sense to ni so els recursos mediambientals, i que no sabem frenar els abusos de la construcció desenfrenada.
Enmig d'aquest desori, cal retrobar el seny, deixar la rauxa i anar per feina.

AVUI, UN POEMA DE JOAN MARAGALL

Nodreix l'amor

Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l'ànima,
i el bes més dolç te'l daren els zefirs.
Mai seria l'aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.