miércoles, 11 de agosto de 2010

CATALUNYA DOLÇA O AMARGA?

La "dolça Catalunya" de Verdaguer, va quedant una mica lluny en el temps i també en el sentiment dels catalans. D'un temps ençà no sabem trobar l'equilibri, la serenor, ni el tarannà que ens caracteritzava. Aquesta terra sempre ha estat zona de pas i d'acollida, pero ara sembla que ja no forma part del nostre capteniment. Potser la massa immigrant ha arribat a un punt crític, que ha arribat a desfigurar els trets propis de la nostra gent.
Reconstruir aquest caràcter afable i tolerant és una tasca prioritària que tots hem de procurar. No serà fàcil, hi ha una classe política molt poc educada, grollera, mentidera, sense dignitat, que ens condiciona i manté el país en una constant baralla estèril que és totalment inútil. Probablement els partits polítics en són els culpables, tant de bó no n'hi hagués cap! només serveixen per distreure els ciutadants amb comteses electorals i discursos buits que no porten enlloc.

Ateses aquestes consideracions només podem refugiar-nos en un passat, o bé somniar un futur, el nostre present és poc afalagador. Per totes bandes ens diuen que el nostre sistema educatiu és dels pitjors d'Europa, que no sabem administrar els diners, que malgastem sense to ni so els recursos mediambientals, i que no sabem frenar els abusos de la construcció desenfrenada.
Enmig d'aquest desori, cal retrobar el seny, deixar la rauxa i anar per feina.

No hay comentarios:

Publicar un comentario