LA SERENITAT I EL DOMINI DE LA POR

Segons Epicur, filòsof nascut a Samos l'any 341 a.C. aquests dos requisits de serenitat i domini de la por, són indispensables per assolir un estat d'ataràxia, de tranquilitat d'ànim, d'absència de torbació. A l'obra " Carta a Meneceu", ja ens parla molt clarament de quines són les causes de la infelicitat humana: la por als deus, al destí, al dolor i a la mort, i aconsella que no hem deixar que ens angoixin.
Defineix l'home savi, com aquell que que prefereix els plaers intel·lectuals als sensuals, els quals considera que tendeixen a pertorbar la pau d'esperit.

En biologia, es va anticipar a la doctrina moderna de la selecció natural. Va afirmar que només les classes d'organismes capaces de adaptar-se, superar-se a si mateixos, i reproduïr-se, han sobreviscut.
Considera que les sensacions que els nostre sentits capten són fiables, l'error neix quan la sensació s'interpreta de manera impròpia.
La mort segons ell, no té sentit ni per als vius ni per als morts, perquè "quan som, la mort no és, i quan som morts, no som".
El seu concepte de felicitat passa per tenir un sentit acurat de la justícia, l'honestedat i la prudència, que fa que existeixi un equilibri entre plaer i patiment. Només a través del domini d'un mateix, la moderació i la indiferència, es pot aconseguir el tipus de tranquilitat que constitueix la felicitat veritable.

Totes aquestes idees eren comentades sovint passejant per un jardi on els amics i seguidors d'Epicur es reunien, en conversa amable, lluny del soroll de la ciutat, sense discussions ni lluiment especial de dots d'oratòria ni retòriques, senzillament i amb frugalitat en tots els aspectes de la vida, vàren establir els principis del que encara avui, es considrera una de les escoles de filosofia i ètica més influents de tots els temps.