LA FESTA DE SANT JORDI I ELS LLIBRES

Tinc alguns amics que a través facebook o millor dit: el llibre de cares, ens desitgem bones festes, comentem alguna cosa, mirem fotos o simplement ens anem explicant les novetats del dia.
Ja m'agrada aquest tarannà una mica casolà, i com no, algú ahir em va preguntar per la diada de Sant Jordi. Que havía de fer? explicar que no m'interessa gaire el caràcter eminentment comercial de la venda de llibres i roses i que per aixó no hi vaig participar, o bé dir una mentida pietosa i fer veure que sí, que aquest dia és l'indicat per comprar llibres, de la mateixa manera que els regals a data fixa, com ara el dia de la mare o del pare o de la tía valenciana?
Els llibres, sobretot aquells que ja hem rellegit tot buscant-los a la nostra biblioteca, son quelcom més que una mercaderia, son amics que ens acompanyen al llarg de la vida y que de tant en tant ens ve de gust tornar a veure i rellegir-ne el contingut, que a manera de calidoscopi, ens presenta una cara nova, un nou enfocament que no haviem descobert encara i que depen de nosaltres lectors aquesta nova manera d'entendre les mateixes paraules , un reflex d'allò que la memòria guarda d'aquell escrit, i que ja hem incorporat a la nostra forma de ser.
Llegir un llibre, tant si és nou com si és vell, tant si s'ha de comprar, trobar o buscar si cal , és una tasca de cada dia de l'any i per aixó vaig optar per comentar que sí que molt bonica la festa, però que havia de fer altres coses, que anar a passejar entre els llibres com si fossin trossos de bacallà ( també tenen fulls), o objectes de decoració en una biblioteca (destinació força frequent dels llibres).

LA SERENITAT I EL DOMINI DE LA POR

Segons Epicur, filòsof nascut a Samos l'any 341 a.C. aquests dos requisits de serenitat i domini de la por, són indispensables per assolir un estat d'ataràxia, de tranquilitat d'ànim, d'absència de torbació. A l'obra " Carta a Meneceu", ja ens parla molt clarament de quines són les causes de la infelicitat humana: la por als deus, al destí, al dolor i a la mort, i aconsella que no hem deixar que ens angoixin.
Defineix l'home savi, com aquell que que prefereix els plaers intel·lectuals als sensuals, els quals considera que tendeixen a pertorbar la pau d'esperit.

En biologia, es va anticipar a la doctrina moderna de la selecció natural. Va afirmar que només les classes d'organismes capaces de adaptar-se, superar-se a si mateixos, i reproduïr-se, han sobreviscut.
Considera que les sensacions que els nostre sentits capten són fiables, l'error neix quan la sensació s'interpreta de manera impròpia.
La mort segons ell, no té sentit ni per als vius ni per als morts, perquè "quan som, la mort no és, i quan som morts, no som".
El seu concepte de felicitat passa per tenir un sentit acurat de la justícia, l'honestedat i la prudència, que fa que existeixi un equilibri entre plaer i patiment. Només a través del domini d'un mateix, la moderació i la indiferència, es pot aconseguir el tipus de tranquilitat que constitueix la felicitat veritable.

Totes aquestes idees eren comentades sovint passejant per un jardi on els amics i seguidors d'Epicur es reunien, en conversa amable, lluny del soroll de la ciutat, sense discussions ni lluiment especial de dots d'oratòria ni retòriques, senzillament i amb frugalitat en tots els aspectes de la vida, vàren establir els principis del que encara avui, es considrera una de les escoles de filosofia i ètica més influents de tots els temps.