martes, 27 de julio de 2010

DEPREDADORS SEMPRE A L'AGUAIT

Al nostre planeta blau, des de sempre, ha regnat la llei del més fort, el peix gran es menja el petit, el més llest s'aprofita dels que no vigilen el que és seu, i altres normes que tradicionalment regien en l'escala zoològica per assegurar la supervivència de l'espècie. Aixó que tothom trobava normal, ara s'ha extrapolat als humans que utilitzen la depredació sistemàtica de béns, de drets, fomentant relacions de dependència i quasi esclavatge, tot i que teòricament ja es donava per extingit.
Les formes , però són d'allò més polides, de guant blanc, de paperassa oficial, de constrenyiment, d'extorquiment, i altres formes de fer-se amb allò que que es pugi, tot fent semblant de ser una persona de bé i guardant les aparences. Com una mena de Dorian Grey d'estar per casa, oferint un amable somriure mentres ens estan enganyant i robant...
No cal citar noms, és una llei general que ha arrbat a casa nostra i que contamina les relacions a tots els nivells. Es una situació que mai havia estat tan estesa com ara, i que fa de la desconfiança una valuosa virtud, i de la paraula donada, un gest que ja no vol dir res de res.

No hay comentarios:

Publicar un comentario