COM ÉS UN POETA O UNA POETESSA?

No hi ha un prototip definit, encara que la "vox pòpuli" li acostuma a adjudicar un posat romàntic, una mica feble i malaltís... de vegades es aixís però no sempre. Hi ha poetes robusts, plens de salut física i vitalitat que ténen una ànima de cristall que vibra en consonància amb les coses que l'impressionen i que sap transformar en paraules, les quals intenten explicar aquesta vibració personal als altres.
Aquesta traducció en paraules del sentiment pregon de l'autor, li possibilita compartir per exemple, un dolor feixuc com ara la mort de la mare, amb uns quants versos:

LA CENDRE D'UN REVE

Depuis qu'il n'y a plus ton corps si frêle
entre la terre et moi, mère,
j'ai toujours froid.

Depuis qu'il n'y a plus dans les miennes
les étoiles fripées de tes mains
le silence y installe ses flaques.

Depuis que je n'ai plus à te soutenir
le vent me frappe en plein fouet
pour me coucher près de toi.

Depuis que les fleurs ne te parlent plus
dans le jardin qui s'est fané
mes yeux ne cueillent que d'ombre.

Louis Guillaume
del seu llibre"Poèmes choisis" Paris 1977.

El veritable poeta contempla, i es contempla a sí mateix formant part de tot allò que l'envolta i estima. Escull una a una les paraules, i obvia tot allò innecessari, tractant de ser sincer i honest. Tot molt senzill, la resta l'ha de posar el lector que s'identifica amb els sentiments de l'autor, els quals pot reconèixer mantes vegades com a propis.

Val a dir que sempre és millor, com en el teatre, escoltar que llegir, la poesia recitada amb el seu ritme, el só precís, la dicció i articulació escaients, i en un espai adequat, tindrà el poder màgic que ens deixa l'ànima en suspens...